Viejo amigo Cicerón

Una coproducció de Festival de Teatro Clásico de Mérida i Teatre Romea

Viejo amigo Cicerón és una obra centrada en la figura del cèlebre orador romà, protagonista destacat de les intenses lluites i violentes transformacions esdevingudes en el segle primer anterior a la nostra era. Cicerón personifica la integritat moral de qui manté la coherència de les seves conviccions polítiques encara en les més adverses circumstàncies.

L'orador representa la defensa de la legalitat com a valor moral enfront de la degradació del sistema polític, abocat, indefectiblement, a fórmules tiràniques de govern. Marco Tulio Cicerón se'ns presenta com un polític excepcional en un món de mesquines ambicions personals, deslleialtats i petits tripijocs tan pròpies de la vida pública des de llavors. Polític, jurista, orador, filòsof, divulgador podria encarnar la cèlebre màxima de Terencio perquè res de l'humà li resultava aliè.
Afortunadament, bona part del seu llegat ha arribat fins als nostres dies. Això ha propiciat la incorporació en el nostre treball dramaturg de cites pràcticament textuals. Amb tot, com és obvi, es tracta d'una obra de ficció; i si bé els esdeveniments narrats responen gairebé escrupolosament a la realitat històrica, ens hem permès imaginar diàlegs i situacions entre els personatges arran dels fets generals dels quals dóna compte la crònica històrica.

Sabem, d'altra banda, que el seu amic i secretari Tirón, esclau al qual en el seu moment va alliberar, va elaborar una semblança del seu antic senyor, avui desgraciadament, perduda. Aquesta circumstància ens ha donat motiu per a imaginar el relat d'una de les figures més determinants i perdurables de la cultura occidental. La història de Cicerón bé podria resumir-se com la d'un home íntegre que es va resistir activament a la inevitable ensulsiada de tot un sistema enarborant, reiterem, la bandera de la legalitat com a suprem valor moral.

Ernesto Caballero

Fitxa Artística


  • Viejo amigo Cicerón

IMATGES

Viejo amigo Cicerón
Josep Maria Pou
Copyright: David Ruano