L'Hèroe

Una producció de Focus

La pèrdua definitiva de les darreres colònies d’ultramar –Cuba, Puerto Rico i Filipines- va convertir 1898 en una data clau per a la història de Catalunya i del catalanisme, ja que la derrota no es va viure d’igual manera a Catalunya que a la resta de la Península. A Catalunya, el Modernisme té la voluntat de la dissidència amb la tradició clàssica i castissa espanyola; és un procés de transformació de la cultura catalana tradicionalista i regional en cultura moderna i nacional.

En aquest marc, Rusiñol escriu L’Hèroe, amb tota la ràbia i tota la tendresa d’un intel·lectual que reflexiona sobre el seu país i la seva gent. El fet que Rusiñol viatgés assíduament a l’Europa d’aquells temps, li dóna una mirada distanciada i reflexiva del seu país i d’aquella gent que són, sense cap mena de dubte, la seva però alhora la nostra família. I la família és l’essència d’aquest drama. La família com a medul·la, la família com a nucli, la família com a l’ADN genètic que configura una casa, un  barri, un poble... en definitiva, un país. Ferran Madico

Fitxa Artística
AUTOR: Santiago Rusiñol
DIRECCIÓ: Ferran Madico

REPARTIMENT:
Francesc Garrido (L'hèroe)
Pep Cruz (Anton)
Montse Garcia Saguès (Ramona)
Xavier Ripoll (Andreuet)
Jordi Figueras (Joan)
Mireia Aixalà (Carme)
Àurea Márquez (Mercè)
Jordi Rico (Clapat)
Pere Ventura (Secretari)
Xavier Serrat (Senyor Tomàs)
Enric Serra (Sargento)

ESCENOGRAFIA: Deborah Chambers
VESTUARI: Antonio Belart
IL·LUMINACIÓ: Ignasi Morros
CARACTERITZACIÓ: Antonio Belart

PRODUCCIÓ: Focus


  • L'Hèroe

  • L'Hèroe

  • L'Hèroe

  • L'Hèroe

  • L'Hèroe

  • L'Hèroe

  • L'Hèroe