La casa de Bernarda Alba

Una producció de Focus

Allò blanc, pur, net, allò no usat, la virginitat, el celibat. Les filles no han conegut home, Bernardes. Per bernats es coneixen als monjos de l’ordre del Císter. Blanc com el llençol, la pedra, de nou la passió. El blanc com absència, com buit, nuesa. El blanc oposat al negre, que és la mort. El negre barroc, ple, la mort plena de coses que perdem. El blanc net, pur, però buit de vida o, millor dit, de sexe. Sexe és sinònim de vida. Mort plena contra vida buida.

Viure morts ens allunya de les passions, del dolor de l’amor, de la maledicència, dels sentiments, dels desenganys; però també de la vida... i de la demència. Ens allunya també de la demència? Bernarda Alba, Déu de l’Antic Testament, tem a la follia. Es recolza en un sistema de valors absoluts. No hi ha terme mig. Però potser envelleixi sola i dement com la seva mare María José. Quan mori dominada pel negre, potser desitgi assolir aquella llum blanca i brillant al final del túnel. Potser sigui massa tard. Alfons Flores, escenògraf

Fitxa Artística
AUTOR: Federico García Lorca
DIRECCIÓ: Calixto Bieito

REPARTIMENT:
María Jesús Valdés (Bernarda)
Julieta Serrano (Poncia)
Maite Brik (Angustias)
Gloria Muñoz (Angustias)
Roser Camí (Adela)
Rosa Vila (Martirio)
Chantal Aimée (Magdalena)
Mónica López (Amelia)
Concha Redondo (María Josefa)
Maife Gil (Criada)
Jesusa Andany (Prudencia)
Marisa Prada (Trapecista)

ESCENOGRAFIA: Alfons Flores
VESTUARI: Mercè Paloma
IL·LUMINACIÓ: Xavi Clot
SO: Òscar Roig
COL·LABORACIÓ MUSICAL ESPECIAL: Carles Santos
CARACTERITZACIÓ: Mercè Paloma

PRODUCCIÓ: Focus


  • La casa de Bernarda Alba

  • La casa de Bernarda Alba

  • La casa de Bernarda Alba

  • La casa de Bernarda Alba

  • La casa de Bernarda Alba

  • La casa de Bernarda Alba

  • La casa de Bernarda Alba